Entradas

Mostrando entradas de junio, 2015

Catanglès al Park Güell

Imagen
BROU DE LLENGUA Catanglès al Park Güell Els mosaics de l’equipament llueixen un anglicisme que no té per què mantenir-se
28 JUN 2015 

Mosaic del Park Güell. És un clàssic en la redacció d’un mitjà de comunicació. Sempre apareix el moment en què, davant la necessitat d’escriure sobre el Parc Güell o el Park Güell, es caven dues trinxeres on es parapeten dues possibilitats, irreconciliables, irreductibles, expressades per l’escriptura d’una lletra, una mísera consonant vacil·lant (en una trinxera hi ha el corrector; en l’altra, la redacció en pes). Mira que n’hi ha de temes sobre els quals discutir, doncs els lingüistes de vegades ens obsessionem en coses que són ben nímies. Si un incendi devastador arrasés de dalt a baix la joia de Gaudí, els correctors només pensaríem en si hem d’escriure Parc o Park. Però ja que hi som, parlem-ne. Qualsevol criteri que es fonamenti en la raó més elemental haurà de concloure que la grafia correcta, de fet l’única possible, ha de ser Parc G…

Gaudinitzats

Imagen
Gaudinitzats Catolicisme, catalanisme i turisme, fonamentals per convertir l’arquitecte en icona de Barcelona Barcelona 24 JUN 2015  Llibres sobre Gaudí, tapes de la cuina espanyola i guies de Barcelona, en cinc idiomes, a la venda en un quiosc. / CARLES RIBAS
Si fos viu, Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852) hauria fet aquest dijous 163 anys. Mort fa 89 anys a Barcelona després de ser atropellat per un tramvia, l’arquitecte i els edificis que va deixar en aquesta ciutat —sis d’ells reconeguts com Patrimoni de la Humanitat: Parc Güell, Palau Güell i Pedrera el 1984, i Casa Vicens, façana del Naixement i cripta de la Sagrada Família i Casa Batlló, a més de la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló el 2005— són més vius que mai i gairebé omnipresents. Gaudí és la punta de llança a Barcelona d’una arquitectura, la modernista, que, juntament amb la de Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, atreu cada any milions de persones: el 80% dels 16 mi…

Y Hércules encontró las Hespérides

Imagen
Y Hércules encontró las Hespérides Un cuadro de Aleix Clapés, inspirado en ‘L’Atlantida’ de Verdaguer, vuelve al Palau Güell después de casi noventa años, tras la cesión que ha hecho el MNAC Barcelona 10 JUN 2015 - 

La pintura de Clapés en el lugar para la que fue pintada, una vez recuperada y restaurada. / JOAN SANCHEZ Hércules es uno de los héroes más trabajadores de toda la mitología clásica. Protagonizó doce famosos y peligrosos trabajos que le encargó la diosa Hera en los que tenía que matar, conquistar o buscar un animal o planta mágicos recorriendo toda la geografía conocida. En el undécimo viajó al huerto de Hera, el Jardín de las Hespérides, que los griegos ubicaban en el extremo occidente, para buscar las manzanas doradas que proporcionaban la inmortalidad. Una leyenda que ha inspirado desde entonces a artistas y poetas, como Jacint Verdaguer que escribió L'Atlàntida en 1877; un poema que está en la base de unos de los jardines más enigmáticos y evocad…