"El fenómeno Gaudí"

Les notícies falses al voltant de la imatge i l’obra de l’arquitecte, i la seva repetició i publicació en xarxes i mitjans, acaben passant per certes i creen un personatge allunyat de la realitat José Ángel Montañés Barcelona 17 OCT 2018  Antoni Gaudí el 1878, amb 26 anys, en la seva imatge més coneguda de Pau Audouard. A la dreta, la foto d’un suposat Gaudí, realitzada per Leopoldo Rovira, també el 1878. Pau Audouard / Leopoldo Rovira El cantant britànic de pop, Ed Sheeran , estima Barcelona. Per això el 2017 va compondre una cançó sobre la capital catalana plena de tòpics guiris en què no faltaven referències a la sangria i les nits boges de gresca. Aquesta passió comtal l’ha portat a tatuar-se una Sagrada Família al costat dret, un dels pocs llocs del seu cos que quedaven lliures de dibuixos. El tatuatge és el punt de partida del fil creat a Twitter el 17 de juny pel periodista Oriol Querol, en què començava pregunta...

Gaudí, descabezado Los propietarios de los edificios del arquitecto actúan de forma descoordinada, a falta de un organismo común de gestión Otros Conéctate Enviar por correo Imprimir JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS Twitter Barcelona  9 ABR 2018 - 23:10 CEST Una de las puerta de La Pedrera en la que puede verse la placa con el reconocimiento de la Unesco.  JOAN SÁNCHEZ Antonio Gaudí  y su obra son únicos. Lo saben en la ciudad de Barcelona donde cuentan con seis edificios creados por él que gozan del máximo distintivo al que puede aspirar un bien cultural: ser  Patrimonio de la Humanidad . En 1984 obtuvieron este galardón  La Pedrera , el  Parque Güell  y el Palau Güell y en 2005 la  Casa Vicens , la cripta y fachada del Nacimiento de la  Sagrada Familia  y la Casa Batlló. Una lista a la que se suma la cripta de la Colonia Güell en la vecina Santa Coloma de Cervelló y que dan a Gaudí el pedigrí de ser uno...